Liberalisme espanyol

Liberalisme espanyol és una etiqueta historiogràfica i de teoria política que s'aplica en molt diferents contextos històrics de l'edat contemporània a Espanya, a més de la ideologia del liberalisme a Espanya.

La revolució liberal espanyola com a moviment polític^[2] en el qual s'inclouen els diferents corrents que han rebut a Espanya la denominació de liberals o liberals espanyols, va tenir com a inici la Guerra del Francès (1808-1814), com a escenari fonamental les Corts de Cadis (1810-1814) i com a text referent la Constitució espanyola de 1812, fins al punt que s'utilitza la denominació de liberalisme gadità.

La Construcció de l'estat liberal a Espanya es va anar gestant durant el regnat d'Isabel II (1833-1868), període en què es produeix no tant la definitiva configuració del Nou Règim o Règim Liberal, sinó una accidentada successió d'intents de definir-ho de maneres més o menys liberals (moderades -més eclèctiques i contemporitzadores- o «progressistes» -més radicals o revolucionàries-), enfront de la resistència reaccionària representada pels carlins i els neocatòlics. Entre tota l'activitat legislativa, van ser decisives per al canvi econòmic i social les dues desamortitzacions espanyoles, la legislació fiscal, minera i ferroviària, i la llei Moyano d'educació; mentre que menor sort van tenir els assajos oposats de textos constitucionals que pretenien assentar la configuració jurídic-institucional.

Al mateix temps, s'anaven desenvolupant processos històrics de recorregut molt més extens: una lenta (per a alguns autors "fracassada") revolució industrial espanyola, un capitalisme espanyol amb característiques pròpies, un canvi social corresponent a la revolució burgesa, però en el qual el protagonisme de la burgesia va ser escàs, i una peculiar construcció de la identitat nacional: El nacionalisme espanyol.^[3]

Partits polítics espanyols de diferent significació ideològica han rebut la denominació de Partit liberal.

↑ Dades a zeno.org. i a Kalipedia Arxivat 2012-06-29 at Archive.is
↑ La primera historiografia que va tractar l'època es referia a la Guerra del Francès i al període que la segueix (1808-1839, entre l'aixecament del 2 de maig de 1808 i l'abraçada de Bergara) com la Revolució Espanyola per similitud amb la Revolució francesa (encara que en l'actualitat aquest terme s'usa molt més comunament per designar als moviments revolucionaris simultanis a la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939).Comte de Toreno, Historia del levantamiento, guerra y revolución de España, volumen 1 y volumen 2, Madrid, Imprenta de Tomás Jordán, 1835. Hi ha una edició de 1939^{[Enllaç no actiu]}, a cura de Moreno Arévalo (Imprenta de Galván) i una altra de 1851 a París (Baudry).
↑ Vegeu bibliografia i referències en xarxa als articles enllaçats, i altres, com Ser de España. Especialment les obras de José Álvarez Junco, Miguel Artola Gallego, Santos Juliá, Jordi Nadal, Manuel Tuñón de Lara, etc.

[1] Dades a zeno.org. i a Kalipedia Arxivat 2012-06-29 at Archive.is

[2] La primera historiografia que va tractar l'època es referia a la Guerra del Francès i al període que la segueix (1808-1839, entre l'aixecament del 2 de maig de 1808 i l'abraçada de Bergara) com la Revolució Espanyola per similitud amb la Revolució francesa (encara que en l'actualitat aquest terme s'usa molt més comunament per designar als moviments revolucionaris simultanis a la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939).Comte de Toreno, Historia del levantamiento, guerra y revolución de España, volumen 1 y volumen 2, Madrid, Imprenta de Tomás Jordán, 1835. Hi ha una edició de 1939^{[Enllaç no actiu]}, a cura de Moreno Arévalo (Imprenta de Galván) i una altra de 1851 a París (Baudry).

[3] Vegeu bibliografia i referències en xarxa als articles enllaçats, i altres, com Ser de España. Especialment les obras de José Álvarez Junco, Miguel Artola Gallego, Santos Juliá, Jordi Nadal, Manuel Tuñón de Lara, etc.

[1]

[2]

[3]